One Hundred Years of Socialism : The West European Left in the Twentieth Century
Sassoon, Donald

London ; New York : Tauris, 2014
ISBN 9781780767611

En aquesta obra, Sassoon traça el recorregut dels partits d'esquerra a Europa Occidental a través de 14 països, des de la fundació de la II Internacional el 1889 fins a la caiguda del Mur de Berlín el 1989. Cal especificar, però, que el seu objecte preferent són els partits socialdemòcrates, tot i que també presta atenció als partits comunistes més forts, com ara el francès i l'italià. L'obra està dividida en tres blocs i vint-i-quatre capítols. Al primer, format per quatre capítols, s'hi analitza el socialisme previ a 1914, el del període comprès entre 1914-1940 i els casos concrets que van des de l'SPD i el Labour fins als austro-marxistes i els comunistes italians. El darrer capítol d'aquest bloc se centra en el context de la Segona Guerra Mundial, la resistència i la postguerra. Un segon bloc, d'onze capítols, aborda la consolidació. El primer capítol tracta els socialistes després de 1945. Un segon, en canvi, analitza la construcció d'un "capitalisme social" entre 1945 i 1950. El tercer se centra en les polítiques exteriors. El tres capítols següents analitzen l'esquerra en el context de l'època daurada del capitalisme, entre la neutralitat i l'atlantisme i els fonaments d'allò que l'autor anomena un "nou revisionisme". Els dos següents se centren en la conjuntura dels seixanta, marcat pel "retorn de l'esquerra" i l'establiment d'un consens en matèria internacional. Els tres capítols finals abasten la nova conjuntura oberta des del 1973 fins la caiguda del mur de Berlín. S'hi analitza la crisi de l'esquerra; la Socialdemocràcia en Àustria, Suècia, els Països Baixos i Bèlgica; l'SPD i el Labour en el govern; l'experiència del PSF; la crisi del comunisme italià i la fi dels règims dictatorials a Portugal, Grècia i Espanya. Finalment, els tres darrers capítols analitzen la relació amb el moviment obrer, de dones i ecologistes, i, tot seguit la nova conjuntura dels vuitanta, en un context d'hegemonia neoliberal i de crisi generalitzada d'una esquerra que aprofundeix en el seu "revisionisme" i les perspectives de la qual apareixen incertes.

La Crisis del comunismo en Europa occidental : entre el eurocomunismo y el colapso del bloque soviético
Forner Muñoz, Salvador

Historia y Política. (Madrid. Núm 33 (2015) p. 303-332)

En aquest article s'exploren les causes del declivi dels partits comunistes d'Europa Occidental des del supòsit que aquest es va produir en una situació prèvia de crisi, anterior a la caiguda del Mur, que es va aguditzar amb el col·lapse dels estats comunistes, i va tenir molt diferents efectes atesa la diferent trajectòria històrica dels diversos partits nacionals en relació amb la Unió Soviètica. S'analitzen també les diferents respostes ideològiques i organitzatives donades per les formacions comunistes occidentals davant la pèrdua del referent soviètic i la rellevància que per a la seva orientació política va tenir la ubicació en els sistemes de partits nacionals. S'extreuen finalment les conclusions relatives a les causes i principals característiques de la configuració d'una nova esquerra anticapitalista europea on han quedat en gran part subsumits els antics partits comunistes.

Forging democracy : The history of the left in Europe, 1850 - 2000
Eley, Geoff

Oxford : Oxford University Press, 2002
Hi ha traducció espanyola a l'editorial Crítica (Barcelona, 2002).
ISBN 9780195044799

Aquest llibre narra l'evolució de l'esquerra en la contemporaneïtat en la seua lluita per eixamplar els drets socials i polítics, una lluita que s'entén com a fonamental per tal de comprendre l'extensió de la democràcia al vell continent. A través d'un exercici analític llunyà de l'apologia, l'autor desplega un relat crític dels errors i encerts, d'allò que històricament s'ha constituït com l'esquerra. En aquest sentit, la primer part del llibre es consagra a la definició de l'esquerra en les seues múltiples accepcions - socialista, democràtica o popular- , la seua relació amb la formació de la classe obrera, el marxisme i els moviment socials del segle XIX. En una segona part, l'autor aborda la conjuntura de 1914-1923 i l'impacte de la Gran Guerra, la Revolució russa, els casos d'Itàlia i Alemanya, la formació dels partits comunistes, la relació amb les propostes feministes i l'aposta per l'eixamplament de la democràcia. A la tercera part, Eley analitza l'estabilització dels règims capitalistes, l'estalinisme i el Marxisme occidental, el feixisme i l'estratègia del Front Popular i l'esquerra a l'inici de la Guerra Freda. Finalment, la darrera part del llibre s'inicia amb l'esclat de la protesta de finals dels anys seixanta, el feminisme, els intents de repensar el socialisme i la democràcia i acaba amb l'ensorrament del "socialisme realment existent" i els nous moviments socials.